dissabte, 10 d’abril de 2010

Significat del 14 d'Abril.



Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), sinó que l'original és la proclama dita abans. El govern provisional de la República catalana era format per:

President = Francesc Macià
Conseller de Política = Ventura Gassol
Conseller d'Instrucció = Rafael Campalans (USC)
Conseller de defensa = Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)
Conseller d'Hisenda = Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)
Conseller d'Economia i Treball = Manuel Serra i Moret (USC)
Conseller de Comunicacions = Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)
Conseller d'Obres Públiques = Salvador Vidal i Rosell (UGT)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

BE SENYORS ESTA BE LA PRESENTACIÓ I PORTA POLÍTICS PERO , ABANS DE POSAR LES COSES ES MIREN , JO DIRIA QUE EL TELEFON DE LA PROVINCIÀ ES EL 977 I NO EL 973 ,

Anònim ha dit...

Si senyor, ben vist.
Sort que encara hi ha gent que se les mira les coses!!
Gràcies M.
Sendo