LA REGIDORIA DE JOVENTUT INFORMA

En el passat Ple de l’Ajuntament del dia 5 d’octubre, el grup municipal de CiU va demanar que, davant del mal manteniment del local que hi ha a la plaça de les Monges destinat al joves, es tanqués aquest local. També va posar com a motiu que s’hi havien consumit begudes alcohòliques.

Aquesta regidoria vol informar que el local que hi ha a la Plaça de les Monges és va cedir al Grup de Joves d’Alforja com a lloc de trobada i reunions del col·lectiu.

Aquest col·lectiu es va constituir la tardor del 2009 i consta de més d’una quarantena de membres d’entre 14 i 25 anys. Té com a finalitat promocionar l’associacionisme del jovent al poble d’Alforja com una manera de lluitar contra l’històric “passotisme” del jovent Alforgenc.

El Grup de Joves s’autogestiona, té una junta directiva i elabora les actes de les seves reunions. Des de fa un any està fent diverses activitats, des de la venda de castanyes fins a un torneig de 24 hores de futbol–sala. Han dissenyat un logotip i han fet samarretes per poder-les vendre, han participat com a monitors al Parc de Nadal proposant i duent a terme les activitats que allí es desenvolupen i tenen previst a dia d’avui fer un programa d’actes fins a final d’any.

Tots aquest actes estan pensats per a recollir medis suficients perquè l’estiu del 2011 puguin dur a terme una gran festa decidida, organitzada, promocionada i executada per ells mateixos i convertir el Grup de Joves d’Alforja en una associació de ple dret.

Un objectiu com aquest no és una feina fàcil i l’Ajuntament n’és conscient i sap que una organització de joves pot cometre errors i que sens dubte és cometran. L’Ajuntament farà les gestions necessàries perquè els errors no és repeteixin.

El més fàcil davant dels errors i la mala gestió del local és tancar-lo però aquesta regidoria, tenint en compte la feina feta fins ara pel Grup de Joves d’Alforja, creu que s’ha de ser pacient i esperar que els mateixos joves siguin capaços de redreçar els seus errors. Al mateix temps, ajudar-los a fi que assoleixin els seus objectius que sens dubte farà que una associació juvenil alforgenca sigui forta i exemple per a futures fornades d’adolescents.

És per això que des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alforja demanem a totes les entitats, població i grups politics alforgencs la màxima comprensió i col·laboració amb el Joves d’Alforja perquè aquesta associació és consolidi i formi part de la xarxa d’entitats alforgenques que és l’enveja dels pobles del voltant.


Andreu Serra i Salvat
Regidor de Joventut d’Alforja.

70 anys de un vil assassinat.

15/10/1940

La comitiva fúnebre començà a caminar en silenci cap al fossar de Santa Elena, lloc habitual de les execucions al castell de Montjuïc, les autoritats franquistes havien prohibit d'afusellar-hi cap republicà, car aquest fossar havia estat utilitzat durant la guerra per executar-hi els partidaris del Movimiento, condemnats a mort pels tribunals republicans. Iniciava la marxa un soldat, que portava una creu alçada, seguien dos altres soldats, que il•luminaven el camí amb dos potents focus de gasolina; a continuació marxava el president Companys, que continuava fumant una cigarreta, acompanyat dels dos sacerdots i del defensor, després el jutge militar, el governador de a fortalesa i altres persones. Tancava la marxa un piquet de la Guardia Civil manat per un oficial. La comitiva es va dirigir cap al passadís subterrani que, descendint de l'esplanada nord del castell, comunica amb el fossar de Santa Eulàlia, el qual dóna sobre l'Exposició. El descens es va fer lentament, en fila índia. El silenci era total, impressionant, només trencat per la fressa dels passos. En arribar al fossar, la comitiva es va refer. Companys tornà a parlar animosament amb els dos sacerdots que l'acompanyaven, i se'l veié somriure. Desprès s'acomiadà dels seus acompanyants més immediats i, molt especialment, del seu defensor. I amb pas decidit anà a situar-se al peu del mur.

El piquet que l'anava a executar estava integrat per soldats d'infanteria. El manava un tinent provisional, que havia estat elegit per torn rigorós. Era molt jove. Se'l veia emocionat, com n'estaven també molts dels presents. L'oficial s'acostà al president Companys per tal d'embenar-li els ulls i posar-lo d'esquena al piquet d'execució. Companys, però, amb un gest sobri i sense pronunciar un sol mot, refusà el drap i es situà de cara, mirant sense titubejar el piquet. En la tènue llu d'aquella matinada destacaven les seves sabatilles de roba blanca i el mocadoret blanc que duia, com sempre, amb les quatre puntes, a la butxaca superior de l'americana. En el moment en què els soldats anaven a disparar, cridà amb força i clarament: "Per Catalunya !".

Aquestes foren les seves darreres paraules.

Caigué malferit, malgrat que els soldats havien disparat des d'una distància d'uns sis metres. L'oficial que manava el piquet se li acostà per donar-li el tret de gràcia. Desconcertat, emocionat, li tremolava el pols. Va haver de repetir els trets per acabar l'execució. Desprès s'ajupí per comprovar la mort, i, en fer-ho, recollí discretament el mocadoret blanc que el president Companys duia a la butxaqueta de l'americana. Era xop de sang. L'oficial va guardar-lo. El seu gest, però, fou vist pel capità de la Guardia Civil, Gonzalo Fernández Valdés, agent dels serveis militars d'informació, present a l'execució, el qual va denunciar l'oficial. Aquest fou obligat a tornar aquell mocador, que quedà en poder dels serveis d'informació militar de la 2ª Bis. Posteriorment, aquell oficial fou sotmès a un tribunal d'honor i expulsat de l'exèrcit.

Poc desprès de l'execució, el defensor militar deia a Ramona, la germana del president, que Companys havia estat el més tranquil i serè de tots els presents. Lluís Companys havia mort amb la dignitat que corresponia a un president de Catalunya.

Eren les 6.30 del matí aproximadament. Lluís Companys tenia 58 anys.

La seva execució corresponia al numero 2.761 de les realitzades a Catalunya pel règim franquista des de l'ocupació de Barcelona, el 26 de gener de l'any anterior.